blocalboraia

Article amb motiu del Centenari de la Societat musical d’Alboraia

Més informació: www.blocalboraia.info 

Recentment hem assistit a la finalització dels actes que la Societat Musical d’Alboraia ha realitzat amb motiu del seu  primer Centenari. Des d’estes línies volguera remarcar el que per al meu punt de vista ha sigut una tasca exemplar: s’ha aconseguit fer coses per la societat, no només el Musical, sinó també una societat més gran: Alboraia.Un gran esforç per part de directiva i socis, treballant colze a colze.

Els socis i les sòcies s’han de sentir orgullosos, durant uns anys s’ha escoltat el nom de la Societat Musical en els mitjans de comunicació, s’ha vist la història d’esta entitat i l’hem coneguda millor. Hem sabut que el Mestre Clavel, Clarita Panach, José Peris Aragó, Ricardo Trinidad i molts més, han tingut molt a dir en la vida cultural d’Alboraia. Miguel Alemany, Remedios Ros o Miguel Senent, anteriorment, ja ens havien esbosat qui eren estes persones.

Emocionant vore com un grup de persones s’han cregut que calia treballar per mostrar-se davant el poble: un passat que conéixer, recuperar i mostrar, però també un futur que albirar i fer entre tots, perquè res està escrit. El Centenari, tal i com s’ha organitzat, és una mostra que la història no només la mou el poder econòmic, sinó que també les idees, els sentiments, les paraules plenes d’emoció… fan seguir el pas dels dies i avançar el progrés. Vull manifestar la meua satisfacció per vore que, a més, cada vegada són més les persones que treballen en associacions culturals, ONGs, moviments socials i ho fan  des del convenciment que cal fer-ho, perquè cal omplir eixe buit on la rentabilitat econòmica no arriba, però que sí que són obres d’una altísima rentabilitat social. La Societat Musical ha millorat el seu local social, la seua representació enfront de tots, de la Societat i del poble. És una mostra, també, de què la cultura pot ser, i ha de ser, un motor econòmic del nostre temps.A més, s’ha demostrat una vegada més que la Societat Civil és capaç d’organitzar-se al marge del poder polític, contant amb la seua col·laboració que no és el lloc de dir si ha sigut molta o poca o suficient o insuficient, però s’ha fet una iniciativa que ha nascut des de la Societat i ha tornat a ella sense passar per intermediaris. Comprendran que reconega que per a mi açò significa que vivim a un poble amb vitalitat, orgullós de ser-ho, i a més, el que és més important, que té voluntat de continuar sent-ho.Es tracta, perquè no, d’un exemple per a molts altres col·lectius o associacions, que en major o menor mesura, lluiten per mostrar la seua veu enmig d’una societat a cada vegada més individualista.

Article d’opinióSembla que vivim en un poble ben estrany. Sóc un ciutadà d’Alboraia que passejant pel carrer veig una publicitat municipal en diversos panells públics i en banderoles penjades dels arbres on un senyoret, amb somriure cínic i sospitós, ens proclama clarament que els ciutadans d’Alboraia som uns privilegiats doncs no paguem impostos municipals. Quant arribe a ma casa, em trobe dintre de la bústia el meu rebut anual de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. No ho comprenc. Aleshores, aquesta gent de l’Ajuntament m’està enganyant o és què no sóc prou intel·ligent per entendre la situació.
  Senyors del Partit Popular una miqueta més de seriositat, per favor! A qui volen prendre el pèl? A sant de què aquesta hipocresia de campanya publicitària? Com pot ser que l’equip de govern pense que la majoria de ciutadans d’Alboraia som imbècils?Ara resultarà que el nostre estat del benestar com a ciutadans del primer mon és tan elevat, que en el meu poble no cal fer cap tipus d’esforç econòmic ni recaptar diners als veïns per a la gestió dels nostres serveis més bàsics: socials, culturals, educatius, sanitaris, infrastructures, etc. A més, recorde que segons publicà el diari Las Provincias (16/12/2006): “Alboraya tendrá un presupuesto municipal de 150 millones de euros, lo que lo convierte en el más alto de los pueblos de la provincia. Su Ayuntamiento será el más rico al convertirse en promotor urbanístico.” Es a dir, es suposa que els ciutadans no paguem cap impost però som els més rics dels pobles del País.
Malauradament, només em queda pensar que l’Ajuntament té una fàbrica amagada de diners treballant en continu o, definitivament, ja hem venut tot el nostre patrimoni territorial del terme municipal d’Alboraia com si fos qualsevol empresa privada. La qüestió de fons és que estem parlant de la gestió pública i, per tant, dels diners que generen i pertanyen a tots els contribuents d’Alboraia.