blocalboraia

Web del Bloc Nacionalista Valencià d’Alboraia.

Arxiu Desembre, 2006

Les al•legacions presentades per la regidora del Bloc d’Alboraia reclamen a Fomento la retirada de l’AVE

Diumenge, Desembre 31st, 2006

angelsannanoticies41.jpgEl Bloc demana que es realitze un estudi d’alternatives que considere la localització de l’estació de l’alta velocitat en l’aeroport de Manises
 
Contacte: blocalboraia@hotmail.com 

“Subdirección General de Planes y Proyectos de la Dirección General de Ferrocarriles
Plaza de los Sagrados Corazones, 7
28071 Madrid
Referència: “Información Pública del Estudio Informativo de la Integración de la Alta Velocidad de la Ciudad de Valencia:Tramo II”
 
 Na Maria dels Àngels Belloch Aguilar amb DNI 29175282, amb domicili per a notificacions Ajuntament d’Alboraia C/ Milagrosa 17 d’Alboraia (València) CP 46120, com a regidora i portaveu del Grup Municipal Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda a l’Ajuntament d’Alboraia presenta en temps i forma les següents AL·LEGACIONS al Estudio Informativo de la Integración de la Alta Velocidad en la Ciudad de Valencia: Tramo II en informació pública segons consta en el BOE núm 236 de 3 d’octubre de 2006.1.    Antecedents

El Ministeri de Medi Ambient de l’Estat ha plantejat diferents alternatives de traçat de la nova xarxa ferroviària d’alta velocitat en diferents Estudis Informatius traslladats als Ajuntaments afectats i que aborden els diferents traçats que arriben a València:·                                LÍNEA DE ALTA VELOCIDAD MADRID-CASTILLA LA MANCHA-COMUNIDAD VALENCIANA-REGIÓN DE MURCIA. TRAMO MADRID-ALBACETE-VALENCIA, ·                                LÍNEA DE ALTA VELOCIDAD MADRID-CASTILLA LA MANCHA-COMUNIDAD VALENCIANA-REGIÓN DE MURCIA. TRAMO MADRID-CUENCA-VALENCIA,

·                                REMODELACIÓ DE LA XARXA ARTERIAL FERROVIÀRIA DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) i

·                                LÍNEA DE ALTA VELOCIDAD MADRID-CASTILLA LA MANCHA-COMUNIDAD VALENCIANA-REGIÓN DE MURCIA. TRAMO VALENCIA-CASTELLÓN.

Aquesta nova infraestructura presenta uns importants impactes ambientals i suposa una gran inversió. En conseqüència, les decisions a prendre deuen ser ben mesurades amb l’objectiu de determinar la seua necessitat en un balanç cost-benefici i, tot i considerant ja pressa la decisió d’executar la infraestructura, realitzar-la de tal manera que s’optimitzen els potencials avantatges i es minimitzen els impactes negatius, especialment els ambientals.Més concretament, en juliol de l’any 2000, la Direcció General de Ferrocarrils del Ministeri de Foment va enviar als ajuntaments afectats de València i Alboraia l’Estudi Informatiu del Projecte de Remodelació de la Xarxa Arterial Ferroviària de València. Memòria – Resumen Impacte Ambiental.

Aquest Estudi Informatiu parteix de l’acord de 31 de març de 1999 pel qual es firma el Document de Cooperació entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i RENFE per a la Remodelació de la Xarxa Arterial Ferroviària de València. En aquest document s’estableixen els següents punts que han de servir de base a la susdita remodelació:

·        Potenciar els serveis ferroviaris de rodalies, regionals i llarg recorregut en el Corredor Mediterrani, tot resolent els problemes d’estrangulament actual mitjançant la construcció d’un Eix Passant Sud-Nord que millore la qualitat i agilitat de tots els serveis, i d’un nou Accés Sud.·        Fomentar l’accessibilitat dels serveis ferroviaris en l’Àrea de València tot mantenint la centralitat de les terminals i millorant la interconnexió amb les altres xarxes de transport urbà i metropolità, especialment amb la xarxa de Metro en desenvolupament.

·         Fomentar la intermodalitat en el transport de mercaderies, tot millorant les instal·lacions de càrrega, i assegurant la presència del ferrocarril en els nodes d’intercanvi modal del transport de mercaderies.·        Resoldre els problemes d’integració del ferrocarril en l’àrea central de la ciutat de València, facilitant la realització de la Operació Parc Central, que suposa una important requalificació del teixit urbà, i la millora de la permeabilitat transversal en l’àrea de instal·lacions ferroviàries entre el Nou Llit del Túria i la estació de València-Terme.

En conseqüència, aquest estudi es planteja inicialment la remodelació ferroviària de València tot partint de la base de mantenir la centralitat de la Estació a realitzar per a l’AVE. Aquesta decisió significa en la pràctica que les noves línies de infraestructura ferroviària havien de travessar l’horta pel sud, l’oest i el nord per arribar a la Estació Central. En altres paraules, s’opta de partida per una solució sense haver analitzat prèviament l’impacte ambiental de les possibles alternatives, costos i mesures correctores. Posteriorment, en data de 26 de febrer de 2003 es firma el Convenio para la Remodelación de la Red Arterial Ferroviaria de Valencia entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València, RENFE i GIF que desenvolupa l’acord de cooperació anterior tot fixant i mantenint la Estació Central com a estació per als serveis d’alta velocitat ferroviària.En paral·lel, el Ple de l’Ajuntament de València aprova en sessió del dia 28 de gener de 2005 publicat en DOGV num 4988 de 19 d’abril de 2005 el document de títol: Projecte d’homologació sectorial modificativa de les determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana de València en el sector Centre i Sud de la ciutat, i els plans de reforma interior (PRI) dels àmbits A.4.1 Actuació Urbanística Parc Central, A.4.2 Parc Central d’Enginyers, A.4.3. Parc d’Artilleria i Sant Marcel·lí - Camí Reial
 Aquest document assumeix la localització de la Estació Central quan encara aquesta decisió encara estava en estudi pel Ministeri de Foment. L’ajuntament aprova aquest projecte en data de 26 de maig de 2006 tot rebutjant l’estudi sobre la millor localització de la Estació per l’alta velocitat tal i com plantejaven determinades al·legacions que demanaven:
1.       ES PARALITZE LA TRAMITACIÓ DEL PRI DEL PARC CENTRAL MENTRE NO ESTIGA DEFINIDA LA XARCIA FERROVIÀRIA I ESTACIONS EN L’ENTORN DE VALÈNCIA
2.       ES PREVEJA I ES PROJECTE LA LOCALITZACIÓ DE L’ESTACIÓ DE L’AVE A L’AEROPORT DE MANISES TOT CREANT UNA ESTACIÓ INTERMODAL QUE SIGA UNA FITA URBANÍSTICA COM HO ÉS LA ESTACIÓ INTERMODAL DEL TREN FRANCÉS D’ALTA VELOCITAT DE SATOLAS EN L’AEROPORT DE LYON DISSENYADA PER SANTIAGO CALATRAVA
 Finalment, en data de 16 de juny de 2006 es publica en BOE núm 143 la declaració d’impacte ambiental del projecte Integración de la Alta Velocidad en la ciudad de Valencia. Aquesta declaració expressa en el seu apartat 4 el Tratamiento del anàlisis de alternativas. Selección de alternativa on textualment expressa:
En la memoria resumen del proyecto no se presentaban alternativas para el tramo para el que finalmente se ha solicitado la Declaración de Impacto Ambiental
 I en l’apartat 12 de Conclusión entre altres coses diu:
….. formula declaración de impacto ambiental sobre la evaluación del estudio informativo “Integración de la Alta Velocidad en la ciudad de Valencia” para el tramo I, concluyendo que el proyecto presentado a declaración de impacto ambiental es ambientalmente viable, ….
 Aquesta declaració demostra efectivament dues coses:
 

 

  1. Que no han estat estudiades totes les alternatives tècnicament i ambiental viables com ara l’alternativa de localitzar la estació central de l’AVE en l’aeroport de Manises.
  2. La declaració d’impacte ambiental òbvia les conseqüències derivades de localitzar la estació en el centre de València. Aquesta decisió és determinant per obligar què les infraestructures ferroviàries d’accés a l’estació per l’oest, el sud i el nord travessen de manera incorregible els espais d’horta protegida de l’entorn de la ciutat de València amb valors ambientals, històrics i paisatgístics tantes vegades reconeguts, tot creant fragmentació territorial, efecte barrera i destrucció paisatgística en el sud i l’oest (amb les obres en execució) i en el nord (amb obres sense iniciar).
  3. Es genera un tram II per al qual es redacta un nou Estudi Informatiu ara objecte d’exposició pública.

Finalment, en BOE de 3 de juliol de 2006 es publica Resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació per la qual s’aprova definitivament l’”Estudio Informativo del Proyecto de Integración de la Alta Velocidad en la ciudad de Valencia” en su tramo I.
 
 

 

2.    Arguments

Resulta constatat com en l’Estudi objecte ara d’exposició pública no ha existit cap estudi d’alternatives. Tot això justificat en un conveni interadministratiu que òbviament en cap cas pot substituir l’anàlisi tècnic i ambiental rigorós sobre les millors alternatives. Acceptar aquesta possibilitat significa supeditar l’interès general a interessos partidistes conjunturals. La desitjable cooperació interadministrativa no pot servir de justificació per l’incompliment de procediments en aspectes bàsics.Sobre l’alternativa de localitzar la estació en l’aeroport de Manises existeix un estudi finançat per l’ajuntament de Meliana que obra en poder del Ministeri de Foment des de l’any 2003 i que, òbviament, no ha esta considerat.La opció de localitzar la estació per a l’alta velocitat ferroviària en els aeroports està en l’actualitat molt estesa en tota Europa. Així està fet en el cas de la estació de Satolas en Lyon, així està previst en el cas de Milà (Itàlia) i en molts casos de ciutats alemanyes. Particularment en Espanya així s’ha fet en el cas de Tarragona tot situant la Estació Central en l’aeroport de Reus. Per tant l’alternativa que es proposa a estudiar dins l’estudi informatiu és una opció amplament utilitzada per moltes ciutats europees.En el cas de València les seues avantatges detallades en l’estudi ja citat i objecte d’una pròxima publicació resulten clares: impacte ambiental incomparablement menor per no afectar l’entorn de L’Horta de València, major operativitat del sistema de transport aeroport - alta velocitat ferroviària i menor cost econòmic per estalvis en longitud de túnels. La declaració d’impacte ambiental aprovada per al tram I resulta totalment banal i sense rigor tècnic ja que formula la viabilitat ambiental d’un tram urbà on circula soterrat però no considera les extraordinàries repercussions negatives que aquesta decisió de localització de la estació genera de manera incorregible per als trams exteriors d’accés al tram objecte de declaració d’impacte ambiental. Així, es perverteix el sistema i procediment administratiu aprovant un tram, el de la estació en el centre, que condiciona sense possibilitat de correcció la resta dels trams d’accés al anterior.Amb el precedent pervers ja establert per al tram I de l’estudi informatiu de la ciutat de València, resulta quasi evident quina serà la formulació per al tram II. Tot allò fins ara explicat suposa una autèntica burla a la societat  sobre la base d’uns procediments clarament perversos que van en contra directa i frontal de l’interès general de la societat. D’altra part, l’estudi en exposició al públic planteja com a solució un túnel de dos vies d’ample mixt UICN i ibèric per on han de circular tots els serveis: alta velocitat, serveis regionals, rodalies i mercaderies. L’anterior estudi informatiu havia previst dos túnels un per circulacions en ample internacional i altre per a circulacions en ample ibèric. El límit de capacitat del túnel es preveu per a l’any 2035. L’estudi no aporta les anàlisis que justifiquen aquesta conclusió.Ara bé, de fet en la entrada sud la via està al màxim de la seua capacitat i les obres preveuen 4 vies més, dos d’ample internacional i dos d’ample ibèric, a més a més de les dos vies d’ample ibèric ja existents. A més a més arriben 3 vies més per l’oest, dos d’ample internacional i una més de l’actual via convencional de Conca. Com que la estació central està concebuda com una estació passant, resulta molt difícil d’acceptar que tots es serveis provinents de l’oest i el sud per tantes vies només necessiten de dues vies d’ample mixt com a infraestructura d’eixida.Aquest és un argument més a favor de localitzar la estació central de l’alta velocitat de València en l’aeroport de Manises amb infraestructura pròpia independent de la infraestructura actual d’ample ibèric. La estació soterrada prevista potser perfectament útil per als serveis d’ample ibèric però insuficient si a més a més afegim els serveis d’alta velocitat.  

 

3.    Conclusió

Per tot allò fins ara exposat DEMANEM:
 
1. ES PARALITZE EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU DE L’ESTUDIO INFORMATIVO DEL PROYECTO DE INTEGRACIÓN DE LA ALTA VELOCIDAD EN LA CIUDAD DE VALENCIA TRAMO II           fins que no siguen efectiva i realment estudiades totes les alternatives viables com ara localitzar la estació de alta velocitat ferroviària en l’aeroport de Manises. Aquesta opció evitarà en l’Horta Nord el catastròfic impacte ambiental que les obres de infraestructura de l’alta velocitat ja estan causant al sud i a l’oest de la ciutat de València.
2. QUE ES PARALITZE IGUALMENT EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU DE L’ESTUDIO INFORMATIVO DEL PROYECTO DE INTEGRACIÓN DE LA ALTA VELOCIDAD EN LA CIUDAD DE VALENCIA TRAMO I. Tot i que ja hi ha resolució d’aprovació definitiva resulta evident que ambdós trams són completament connexos a efectes d’estudi d’alternatives i determinació d’impactes ambientals ja que els impactes crítics deriven fonamentalment de la decisió de localització de la estació per a l’alta velocitat ferroviària.
3. QUE ES REALITZE UN ESTUDI D’ALTERNATIVES RIGORÒS QUE CONSIDERE LA LOCALITZACIÓ ALTERNATIVA DE LA ESTACIÓ DE L’ALTA VELOCITAT EN L’AEROPORT DE MANISES PEL MILLOR INTERÉS GENERAL DE LA SOCIETAT VALENCIANA
  Alboraia a 8 de novembre de 2006
Signat M. dels Àngels Belloch Aguilar”
  

 

El Bloc d’Alboraia edita un calendari de butxaca per al 2007 amb el Barranc de Carraixet com a imatge

Dissabte, Desembre 30th, 2006

calendari-bloc-davant.jpg

 

Àngels Belloch recorda que el partit porta vint anys demanant que el barranc siga condicionat com una zona verda pública d’ús ciutadà

Es pot solicitar un exemplar a l’adreça del Bloc d’Alboraia blocalboraia@hotmail.com

 

La regidora del Bloc Nacionalista Valencià a l’Ajuntament d’Alboraia, Àngels Belloch, ha destacat que el Bloc porta vint anys defensant que el barranc siga condicionat com una zona verda pública d’ús ciutadà. El calendari replega una vista del Carraixet des del pont del camí de les vinyes, o de Saplaya, en direcció oest.

Els ex regidors d’Unitat del Poble Valencià i Bloc, Enric Climent o Francesc Navarro, anteriorment en el temps, han contribuït notablement a crear una consciència de defensa del barranc i del seu valor paisatgístic i medioambiental.

Respecte al Carraixet, el Bloc sempre ha demanat que siga tractat com un tot integral, un pulmó verd que és del municipi juntament amb l’horta i les platges. La limitació a aquest ús ciutadà que planteja el Bloc és el respecte a la flora i la fauna existents al seu interior.

L’AVE farà desaparéixer 144 fanecades d’horta productiva

Dissabte, Desembre 23rd, 2006

 Fomento ignora que al costat d’aquest sòl hi ha vivint més de 2.000 persones en Patacona, i unes 1.600 en Saplaya

angelsannanoticies4.jpgLes conseqüències negatives del traçat de l’AVE projectat pel Ministeri de Foment a Alboraia és un dels temes que més preocupa al Bloc en l’actualitat perquè si aquest projecte va endavant, condicionarà el nostre futur com a poble d’una forma catastròfica. Per evitar-ho, el Bloc hem presentat al·legacions en què demanem que es paralitze aquest projecte i s’estudien alternatives al “Estudio Informativo de la Integración de la Alta Velocidad en la Ciudad de Valencia: Tramo II”, com es diu el projecte.  
 
Cal dir que el Bloc de l’Horta Nord va plantejar una alternativa en què el tren discorria per la zona de secà que hi ha paral·lela al By-pass, lluny d’Alboraia. No entenem com el Ministeri de Fomento pretén sacrificar unes 12 hectàrees d’horta productiva (144 fanecades, en total vora 120.000 metres d’horta) i no estudia altres emplaçaments més viables. Per a dur endavant aquest projecte es preveu expropiar un corredor de 8 metres, tal i com diu l’estudi informatiu, i el pressupost previst per a pagar és de poc més de sis milions d’euros: 6.116.184 euros.¿Com afectaria el traçat de l’AVE al nostre municipi si definitivament anara endavant?

Als metres d’horta que desapareixerien, hem d’afegir que està previst que el tren vaja totalment en superficie en una via paral·lela a l’actual de RENFE, per la part oest d’aquesta. En alguns trams de l’Horta Nord la nova via tindrà 10 metres d’altura. En el cas del nostre poble, la via incrementaria notablement la inundabilitat d’un terreny que ja és de per sí altament inundable i aïllaria més encara els nuclis urbans de Patacona, Saplaya i Alboraia. Parlant d’inundabilitat, el Ministeri preveu crear un nou pont (serà el quart en poc de tros) sobre el Barranc de Carraixet. En l’apartat que parla d’estructura territorial, Fomento usa com a justificació per a la creació d’un tercer mur a Patacona (junt a l’autovia i a la via de RENFE) que ja existeixen dos murs. És a dir, que segons Fomento, no té importància que al costat, a Patacona, hi haja una zona habitada. De fet, llegint l’estudi informatiu, sembla que en el terme d’Alboraia, com l’AVE discorreria en sol no urbanitzable agrícola, no tindrà impacte directe sobre el veïnat. Fomento ignora que al costat d’aquest sòl hi ha vivint més de 2.000 persones en Patacona, i unes 1.600 en Saplaya.
 Com a conseqüències més evidents per al paisatge, també hi haurà el talús que s’haurà de crear junt a Patacona per a superar el pont del camí del mar, i a continuació fer que l’AVE creue l’autovia. No sabem si les mesures previstes (pantalles acústiques) podrien minimitzar el soroll que patirem tots els veïns, però especialment els residents a Patacona. Esperem que el sr. alcalde i la resta de partits de l’Ajuntament d’Alboraia siguen conscients de la importància d’evitar que l’AVE destrosse Alboraia.

El PP hipoteca el patrimoni municipal amb el pressupost del 2007

Dissabte, Desembre 23rd, 2006

angelsannanoticies.jpgLa regidora Àngels Belloch denuncia que l’endeutament arriba al 414%

A l’alcalde d’Alboraia no li ha tremolat la ma un milímetre per a destrossar l’horta d’Alboraia

 La regidora del Bloc Nacionalista Valencià d’Alboraia, Àngels Belloch i Aguilar, ha denunciat que amb l’aprovació del pressupost municipal per a l’any 2007, l’equip de govern del PP ha hipotecat el patrimoni municipal. Belloch ha denunciat que l’endeutament arriba al 414%. Amb aquesta actuació, cas de què perda les pròximes eleccions, el PP hauria hipotecat les possibles actuacions d’una nova majoria progressista. El Bloc considera que, a més, el déficit municipal continua augmentant amb les actucacions “capritxoses i insostenibles del sr. alcalde, Manuel Alvaro”. Àngels Belloch considera que aquests pressupostos “comporten un risc econòmic extraordinàriament alt per a l’ajuntament d’Alboraia”. “Han hipotecat el patrimoni municipal per a fer front a una obra que hauria de financiar la conselleria d’insfraestructures i transport i no l’ajuntament d’Alboraia”, ha dit Belloch. A més, com és habitual en ell, l’alcalde del PP no li ha tremolat la mà un milímetro per a destrossar l’horta d’Alboraia. El principal ingrés de l’ajuntament prové de dos requalificacions: per una banda la de la zona comercial d’Alcampo, i de la partida de Vera, on se situaria novament Alcampo després del trasllat. “L’horta és un patrimoni i no es pot malbaratar d’esta forma, l’alcalde hauria de centrar-se en ressoldre els problemes més immediats de la gent, i no actuar de promotor urbanístic”. A continuació està la primera intervenció en el ple del Bloc d’Alboraia (que va votar en contra als pressupostos)Per a poder analitzar els pressupostos de 2007 hem de veure d’on venim. Venim d’una liquidació de l’exercici 2005 amb remanent de tresoreria negatiu de 5.902.244 milions d’euros (vora 1000 milions de pessetes).Es a dir que a l’equip de govern no l’ixen els comptes. Per què no els eixien els comptes per raons que continuen fent ara mateixa. Els problemes que està tenint l’Ajuntament perquè isquen els comptes són l’inflament/sobrevaloració dels impostor relacionats amb l’urbanisme (ICIO=impostor construcció instal·lacions i obres).

Per exemple en la liquidació de 2005 veem que es van fer efectius el 33’6 % dels ingressos per impostos indirectos (3.842.332’62 milions de 11.422.685 milions). En el cas de 2006 a 31 d’octubre estem parlant del 9’30 % (d’uns 8.585.267, s’han fet efectius 798.229’06 milions). L’any 2007 no els tornaran a eixir els comptes, i això que els tècnics han advertit d’aquesta situació en els últims exercicis. En el cas de 2007 parlem de 11.895.715 d’euros, que representa 34 % dels ingressos

L’ajuntament es va a un endeutament del 414%. Algú dirà com és possible açò si la llei marca un 110 %. Açò és possible perquè Egusa computa a banda de l’ajuntament encara que és una empresa 100 % pública i municipal. Si llevem Egusa estem en un 70’66 però si tenim en compte les xifres d’Egusa, reitere s’anem al 414 %. I si a més a més tenim en compte allò que no es cobrara de l’ICIO, podem parlar d’un 500-600 %. En conclusió l’equip de govern està utilitzant l’empresa Egusa per anar-se més allà de l’endeutament permés.
 

També és molt important veure que tot allò que fa Egusa és mitjançant endeutament hipotecant patrimoni municipal. Hipotequen el sòl on anira la seu social d’Egusa, el sòl on va la central d’emergències, sòl on va la residència i el sòl municipal que no són vials de Saplaya. Si no els ix l’operació es podem trobar amb grans problemes Per acabar aquesta primera intervenció, vostes s’han vanagloriat públicament que és el pressupost més alt de la provincia de València, superat només per la ciutat de València. Però també pot ser el pressupost que provoque el forat econòmic més  gran de la història d’Alboraia.


Algunes dades
Ingressos ajuntament-Egusa-Ecodial: 154.339.877
Passius financers (deute): 118.068.957 (76,50 %)
Impostor indirectes: 11.895.715 (7,70 %)

del total d’ingressos, entre passius financers (deute) i icio (que no cumplixen mai) : 84’20 %
Total ingressos ajuntament: 34.891.971
       

icio: 11.895.715 (34’09%)
Ingressos Egusa: 119.297.231
passius financers (deute): 116.462.044 (97’62%)
         

 

El Bloc d’Alboraia s’oposa a que l’AVE passe pel nostre poble

Diumenge, Desembre 17th, 2006

La regidora Àngels Belloch es va abstindre en la votació de les al·legacions de l’ajuntament
 angelspremsa1.JPG 
  “La resta de partits de la corporació no volgueren incloure una referència al traçat alternatiu del Politècnic en les al·legacions”

Aquest és el text de la intervenció de la regidora Àngels Belloch al Ple “Nosaltres no podem dir res en contra de les al·legacions que ha preparat l’ajuntament però tampoc les poden votar a favor. A més a més hem de dir que com sempre s’ha fet tot a correcuita. Si es vol consensuar s’ha de fer d’altra manera. Es fa una única comissió el dilluns i el text per escrit de les al·legacions el dimecres per aprovar-ho el dijous, crec que no són les formes.

Estàvem disposats a votar-les a favor si entre elles s’haguera inclós la reclamació/defensa del traçat alternatiu del Politècnic. Però altres partits han considerat que aquest assumpte no tenia cabuda en les al·legacions. Entenem que les al·legacions donen per fet que l’únic que podem fer és plantejar millores al traçat actual i donar-ho tot per perdut.

Ens abstindrem per coherència. El Bloc d’Alboraia i de l’Horta Nord està defensant l’alternativa del Politècnic que impediria la destrossa de l’AVE per l’horta. Aquesta alternativa pensem que defensa l’interés general perquè inclou una estació de l’AVE en l’aeroport com en altres països europeus i no afectaria l’horta més productiva i ben conservada de la comarca. Conseqüentment per a nosaltres les al·legacions haurien d’incloure aquest aspecte.

Considerem que no podem donar la batalla per perduda i que en qualsevol cas hem de defensar el traçat alternatiu en qualsevol oportunitat que tinguem. ¿O haurem d’esperar a tindré el tema més damunt encara per a dur-los als tribunals? Com ha decidit fa poc el plenari de Puçol i com fan altres pobles. Sí, nosaltres quan arribe l’ocasió votarem a favor de la via judicial, però pensem que ara també s’havia d’haver inclós en les al·legacions el tema del traçat alternatiu.

Tenim la consciència molt tranquil·la al votar ABSTENCIÓ perquè ja presentàrem les nostres al·legacions com a Bloc d’Alboraia en temps i en forma i estàvem a l’espera de veure que succeïa en la nostra corporació, hem vist que nosaltres no podiem estar totalment d’acord amb les al·legacions plantejades i ens abstenim.

Precs i preguntes del Bloc d’Alboraia en el ple de novembre

Diumenge, Desembre 17th, 2006

1.      Respecte les respostes a les preguntes del plenari d’octubre volia comentar algunes coses. Quan li preguntàvem sobre la liquidació de 2005 ens responen “Al llarg del mes de novembre, tenim previst donar compte de la mateixa en el ple ordinari de l’esmentat mes” Jo no he vist en l’ordre del dia d’avui. Com són precs i preguntes: quan passarà la liquidació?
 

2.      Diferents persones li ferem preguntes sobre el soterrament de vies i es trobem que demà hi ha anunciat la signatura del conveni amb el Conseller i no ha convocat abans cap comissió per a informar-nos de com financiaran açò. A més a més l’oposició s’hem enterat del tema per la convocatòria pública pareix que l’oposició no formem part de l’ajuntament. Com deia aquell s’enterem de les coses per la premsa.
 

3.      PRI Saplaya: informe aigua d’EMSHI (entitat metropolitana de serveis hidràulics) ha arribat ja o no?
 

4.      Pregunta sobre les traduccions literals/automàtiques, per què tenim un servei normalització lingüística????? (Joan Agrana, Sr Conca, Sr Martín)


 5.       S’han plantejat algun tipus d’ajuda/ més que ajuda si han organitzat alguna cosa per a facilitar el tema (persones amb poc recursos) per a les persones del centre històric que hauran de fer la connexió als nous col·lectors???
 

6.      Veïns comenten desconeixement obres col·lectors (han hagut de demanar reunions) (l’únic el cartell d’inici d’obres) (hi hagut avaries i no hi hagut més cartells, no avisen a la gent ni diuen que han de fer). Per exemple en un carrer del poble han hagut avaries (fuita de gas i aigua)
 7.      Avinguda Ausiàs March, el projecte incloïa contenidors soterrats, sembla que van a tapar i no hi ha contenidors soterrats, vol dir que tornaran a obrir carrer per a posar contenidors?
 

8.      Hi ha alguna planificació de la circulació en aquest poble? Volíem que ens explicaren les destrosses que s’estan fent en el jardí de l’Avinguda Aragó i que a més talla el trànsit als vianants per a obrir un nou accés a la ronda Est per Mestre Serrano.Per què? quin sentit té?¿Els pareix normal? ¿Estan prevists/valorats els desperfectes? El desperfecte-destrossa és definitiu? Com s’accedira al polígon industrial? I què passa amb els accessos als vianants? i amb l’accés de les persones amb mobilitat reduïda ?
 9.      Sobre els tema dels accidents elèctrics. No anem a fer sang però ens agradaria saber, ¿s’han pres totes les mesures de seguretat per part dels professionals? ¿ Es pot confirmar que les obres dels col·lectors no estan relacionades amb aquests accidents ? Pregaríem que s’informara al màxim al veïnat per tranquilitzar la situació

Escrit del Bloc a l’ajuntament per eliminar les barreres arquitectòniques

Dilluns, Desembre 4th, 2006

bordillo-dega-sanfeliu.jpgÀngels Belloch i Aguilar, regidora i portaveu del Bloc Nacionalista Valencià de l’Ajuntament d’Alboraia,
 

EXPOSA
El seu malestar per l’existència de nombroses barreres arquitectòniques per a les persones amb mobilitat reduïda (persones que utilitzen cadires de rodes, altres que utilitzen crosses, persones d’edat avançada, etc.) i persones que traslladen a xiquets de curta edat en carrets de rodes. A continuació passe a enumerar uns dels problemes que es troben aquests veïns quan transiten pels carrers d’Alboraia (alguns exemples estan en un cd annex):

1.     Voreres que tenen irregularitats, clots o desnivells.
2.     Passos de zebra, l’accés dels quals no tenen el necessari rebaixament i en què no hi ha cap mesura que impedisca l’aparcament. En altres casos els passos de vianants estan invadits per contenidors del fem.
3.     He de senyalar que en alguns casos, la situació dels passos de zebra és doblement greu perquè estan en l’accés d’algun equipament/servei públic, per exemple les voreres d’accés als passos de zebra no estan rebaixades en les proximitats del C. P. Cervantes.
4.     Accessos a parcs públics, zones verdes i zones de joc de xiquets en què no hi ha rampa, és a dir hi ha un escaló que han de salvar les persones amb mobilitat reduïda.
5.     Ara passem a comentar un accés a un edifici municipal. En el cas del Centre Cívic de Canonge Julià hi ha 2 accessos, un d’ells sense rampa i l’altre amb rampa, però allò que ocorreix és que sembla que la rampa és perillosa. Hem pogut contrastar l’opinió amb persones que utilitzen cadira de rodes i manifesten que els dóna por pujar la rampa. Sembla que haver de fer un gir de 90 graus després de pujar la rampa no és allò més convenient, a més a més la porta d’accés és estreta i necessitaran que algú els obriga la porta. Els recomanaríem que consultaren a les diferents associacions de discapacitats d’Alboraia i que feren alguna demostració pràctica amb alguna persona amb cadira de rodes perquè valoren si la rampa tal com està és allò més idoni.
6.     Places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda que no tenen rampa en les seues proximitats
 

DEMANA
Que l’equip de govern pose les mesures per a la reducció i eliminació d’eixes barreres. A més a més volen indicar la importància de tenir en compte als veïns amb mobilitat reduïda a l’hora de planificar les obres, els recorreguts alternatius provocats per les obres i que se’ls garantisca que durant la realització de les obres podran circular sense impediments.
 

L’ERÒTICA DE L’ASFALT I EL CIMENT FRONT ALS ESPAIS VERDS

Dilluns, Desembre 4th, 2006

jardi-destrossat.jpgEns trobem davant d’un clar exemple de les prioritats del nostre govern municipal. Com podem veure a les fotografies adjuntes, es tracta de la imatge actual que podem trobar a l’encreuament del Carrer Mestre Serrano amb el Passeig Aragó. S’ha obert un nou accés als vehicles cap a la Ronda Est del nostre poble des del Carrer Mestre Serrano arrasant el jardí del Passeig Aragó i tallant el pas als vianants.
 

Fins ara, hi havia en aquest lloc un espai verd, un espai públic amb arbres per gaudir i passejar tranquil·lament per aquesta zona del poble. Doncs bé, sembla que com els arbres (en aquest cas, concretament, palmeres) no tenen dret a opinar, què millor que fer-les fora directament, sense cap tipus de mirament, per tal de deixar pas al tan conegut i socorregut asfalt. Qualsevol argument es vàlid per fer-ne un accés provisional (o definitiu, mai se sap amb aquest govern municipal) per al trànsit rodat.
 

Des del BLOC d’Alboraia no podem deixar de fer-nos moltes qüestions al respecte: No hi havia cap altra alternativa? Es a dir, el bescanvi d’asfalt i obres per palmeres i jardí, és inevitable? Es tracta d’una situació provisional? Com es passejaran ara les persones amb mobilitat reduïda per aquesta zona? Hi ha alguna mena de planificació de les obres en el nostre poble? Hi ha una programació de l’ordenació del territori i dels nostres carrers en quant al sentit de la circulació dels vehicles?
 

Des del BLOC d’Alboraia hem de denunciar, com en altres nombroses ocasions, que la improvisació, la manca de planificació i la irresponsabilitat es converteixen en trets propis de la gestió de l’Ajuntament d’Alboraia. Els ciutadans estem patint constantment exemples clars d’una despreocupació pel medi ambient, pels nostres espais verds i per una ordenació territorial coherent, sostenible i segura.
 

Ha arribat un moment en el qual és complicat trobar un veí del poble o un carrer que no patisca els inconvenients propis de les diferents obres existents per tot arreu, el caos circulatori conseqüent, la inseguretat ciutadana i la imatge trista de tindre tot el poble alçat. Ens preguntem si serà casualitat que totes aquestes obres s’estan fent al mateix temps o, pel contrari, hem de pensar que han arribat les presses per tal de maquillar la  gestió municipal, donat que s’apropa una data clau al calendari del Partit Popular: eleccions municipals al maig del 2007. La qüestió es ben senzilla de resoldre si reflexionem una miqueta.