Regidora: Àngels Belloch i Aguilar
Reunions del col·lectiu: dimecres per a la nit a partir de les 22 hores a la seu del carrer Ramon i Cajal (enfront del mercat municipal)
Cartes a: Apartat de correus, 56. 46120. Alboraia
Àngels Belloch i Aguilar, en nom i representació del col·lectiu del Bloc Nacionalista Valencià i actuant com a portaveu del grup municipal Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda, presenta per al seu debat i aprovació, si escau, la següent MOCIÓ:
La II República Espanyola, proclamada el 14 d’abril de 1931, és un període històric recent que va provocar importants i nombrosos progressos a la societat espanyola en general i al nostre poble en particular. De fet, es va produir un acostament sense precedents entre l’Espanya del moment i els països europeus més desenvolupats.
En el cas d’Alboraia, la II República va suposar un important procés d’avanç i modernització social i política en tots els sentits. La preocupació per l’educació (es va programar escoles tant al municipi com a l’horta), l’inici de la construcció del clavegueram urbà, l’asfaltat i il·luminació dels principals carrers i camins del municipi, la democratització de la vida pública o l’assistència social als més desafavorits… són només algunes fites que es van iniciar en aquest període i han continuat fins als nostres dies.
El coneixement d’aquest període està sent demandant per un sector molt important de la ciutadania, independentment de la seua filiació política. Cal recordar que a la II República va haver-hi governs de dretes i d’esquerres. Aquest interès per la II República ha derivat en què les instituciones públiques, replegant eixe sentir de la ciutadania, estiguen duent a terme distintes actuacions encaminades al millor coneixement del període.
Per exemple, l’Ajuntament d’Alcoi està musealitzant alguns dels refugis antiaeris que es construiren durant el període; l’Ajuntament d’Orihuela ha preparat un itinerari amb les rutes del poeta republicà Miguel Hernàndez i l’any 2003 va crear la Casa Museo Miguel Hernández; l’Ajuntament de Sagunt ha fet moltes exposicions referides a aquest període.
Aquestes, i altres actuacions, ens demostren l’interès dels valencians i la dels alboraiers per la II República. El BLOC pensa que l’Ajuntament d’Alboraia ha de sumar-se als ajuntaments i institucions que estan estudiant i divulgant les circumstàncies del període. No cal recordar que uns i altres estan governats actualment per partits de molt distint signe polític.
En el nostre poble, segons els treballs publicats i les consultes que ha fet el BLOC, la II República va posar en marxa els fonaments de la societat de la que hui gaudim. Van ser huit anys, entre 1931 i 1939, en què Alboraia va ser un poble que va tindre un protagonisme important en el conjunt de l’Horta. Juli Just, ministre d’obres públiques amb el govern de Largo Caballero i posteriorment ministre en l’exili, va ser veí del nostre poble i també, a principis del segle XX, Vicente Blasco Ibáñez va estar amb els nostres avantpassats.
Aquesta memòria republicana, pregonada des del respecte a qualsevol altra opció política, pensem que ha de ser recordada i homenatjada, ara que han passat 75 anys. Homenatjada perquè els últims testimonis d’aquell període, els homes i les dones que vivien en els anys 30, van desapareixent. També creiem que s’ha d’organitzar aquest acte perquè aquestes persones mereixen un reconeixement en vida, com també el mereixen algunes altres que ja ens han deixat. De fet, el nostre poble, ja té alguns carrers que donen fe d’aquesta memòria: Juli Just o Blasco Ibáñez.
Per tot el que s’ha exposat, el BLOC d’Alboraia proposa al PLE:
1 Fer partícep Alboraia dels valors més importants que va pregonar la II República, com són la igualtat, la llibertat i la solidaritat.
2 Nomenament d’una comissió formada per tots els grups municipals perquè s’encarregue l’organització dels possibles actes.
3 Que s’investigue amb més profunditat el període entre 1931 i 1939 en el nostre poble. Es deixa damunt la taula la possibilitat d’elaborar alguna publicació o treball que s’afigga als ja existents; i que es faça una exposició sobre el període amb les principals aportacions i ensenyaments del moment.
4 Organitzar a Alboraia uns actes (podrien ser conferències o acabar uns treballs histórics pendents amb la participació de veïnes i veïns que encara viuen i són memòria viva d’aquest període, i totes aquelles persones que es vulguen afegir
5 Restauració i manteniment de les escoles de Santa Bàrbara com a testimoni d’una iniciativa de la corporació municipal durant la 2ª República.
Abril 2006
Moció que va ser desestimada per dos vegades.
Votació: PP en contra (9 regidors).
PSOE, BLOC, UV, SI i EU a favor (8 regidors)
Els sotasignants portaveus dels Grups Polítics Municipals :
Presenten al Ple la següent
MOCIÓ :
El passat dissabte, 21 de maig, ens va deixar Lleonard Giner i Mur, creador del grup de música popular valenciana Carraixet.
Lleonard ha estat vinculat a Alboraia, on ha viscut durant molts anys amb la seua dona, alboraiera, i els seus fills, també nascuts a aquest poble, des de l’inici de la seua trajectòria com a músic.
El primer que recordem de la seua activitat fou una rondalla de gent jove, que començà d’aquesta manera a estimar la música.
Dedicat des dels anys 70 a la recuperació de la música popular de l’horta, ha estat sempre disposat a col·laborar en tots aquells actes culturals als que l’han buscat les institucions i associacions del poble.
Amb el seu grup Carraixet, ha dut el nom d’Alboraia pels escenaris i les places arreu tot el País Valencià, la qual cosa ha servit de promoció i coneixement del nostre poble.
Per tot l’avant exposat, considerem que Lleonard és mereixedor d’un homenatge per part de la institució que representa el nostre poble: l’Ajuntament d’Alboraia. I és pel que proposem al ple la següent proposta d’ACORD:
Que es reunisca la comissió pertinent per tal d’acordar quin tipus d’homenatge li se pot fer a Lleonard, atenent al Reglament de Distincions i Honors d’aquest ajuntament.
Que una vegada acordat l’homenatge, siga presentat al ple per a la seua aprovació i inmediata execució.
Alboraia, 26 de maig de 2005
Moció aprovada per unanimitat en l’Ajuntament
Francesc Navarro i Zarzo, en nom i representació del grup municipal Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda d’Alboraia, presenta al PLE de l’Ajuntament d’Alboraia per al seu debat i aprovació si escau, la següent, MOCIÓ:
Són moltes les persones que hui en dia desitgen utilitzar el valencià per a comunicar-se, i necessiten situacions reals de la vida per a fer-ho. En aquest sentit, la Federació Escola Valenciana, ha posat en marxa una interessant iniciativa per a promoure l’aprenentatge de la nostra llengua.
El Voluntariat pel valencià és una proposta de participació lingüística que té per objectiu posar en contacte voluntaris que vulguen destinar una hora a la setmana (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar amb persones que volen llançar-se a parlar en valencià.
Tot i que el valencià hui s’ensenya a les escoles, instituts i universitats, els estudiants de valencià necesiten completar l’aprenentatge amb situacions de la vida real. Aquesta proposta, facilita el contacte personal entre un parlant del valencià i una persona disposada a reforçar l’aprenentatge previ.
Des del Bloc entenem que l’aprenentatge del valencià s’ha de fomentar des de les institucions públiques, i per això, a banda dels mecanismes ja existents, proposem que l’Ajuntament d’Alboraia col·labore amb el programa del Voluntariat pel Valencià, com ja fan uns altres ajuntaments valencians. Per posar un exemple, a València en son més de 30 les parelles que funcionen. A Torrent són 28, 27 a Picanya, a Sagunt 9. També hi ha parelles en funcionament a Picassent i Petrer. A Xàtiva funciona un grup de conversa. I a l’institut de Puçol, en la nostra comarca, s’ha encetat la iniciativa entre els alumnes, i en són 40 les parelles que s’han format.
Per l’interés que creiem que desperta aquesta proposta, el BLOC D’ALBORAIA sol·licita:
1.- Que l’Ajuntament d’Alboraia s’unisca a aquesta iniciativa, igual com han fet oficines de promoció del valencià d’ajuntaments com ara Albal, Aldaia, Algemesí, Benetússer, Benicàssim, Gandia, L’Alcúdia, Massamagrell, Montserrat, Mutxamel, Oliva, Ontinyent, Petrer, Picanya, Picassent, Puçol, Sagunt, Silla, Torrent, Vila-real, Xàbia i Xàtiva.
2.- Que l’Ajuntament d’Alboraia promoga una campanya de captació de persones interessades en aprendre valencià i de voluntaris per a ensenyar valencià al nostre municipi.
Moció aprovada per l’Ajuntament d’Alboraia
Àngels Belloch i Aguilar, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC, atenent al que disposa l’art. 97del ROFJ (RD 2568/1986), presenta davant del Plenari de l’Ajuntament la següent
P R O P O S T A
La Reforma de Estatut d’Autonomia del País Valencià ha sigut aprovada amb l’acord del partits majoritaris, PSOE i PP. Posteriorment a aquest acord alguns destacats representants dels esmentats grups com ara Ciprià Ciscar (PSOE) anunciaven: “entendemos que era más oportuno que ese límite (referint-se a la barrera electoral) no figurara en el Estatuto de Autonomía y que fueran las Cortes Valencianas, en determinación de su ley electoral autonómica, las que establecieran un límite, que puede ser el correspondiente en cada momento y modificado también sin necesidad de la rigidez que impondría su presencia en el Estatuto de Autonomía. No les ocultamos que nuestra preferencia fue dirigida al 3%, pero la única posibilidad de un acuerdo en el presente momento supondría la salida de cualquier limite electoral del texto del Estatuto, posición que, por otra parte, entendíamos que podría ser compartida por otros grupos, y en el ámbito de la Comunidad Valenciana muchos ciudadanos y ciudadanas entendían y aspiraban a esa solución”. També Federico Trillo (PP) aclaria en el Congrés que el PP pensava que el límit electoral havia de ser objecte de debat en la Llei Electoral a aprovar per la pròpia comunitat autònoma.
L’article 23.2 de l’estatut reformat diu: “Per a ser proclamats electes i obtenir escó, els candidats de qualsevol circumscripció hauran de gaudir de la condició de valencians i hauran d’haver estat presentats pels partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors que obtinguen el número de vots exigits per la Llei Electoral Valenciana”.
Així mateix l’article 24 afegeix: “La Llei Electoral Valenciana prevista en l’apartat 1 de l’article anterior, serà aprovada per votació del conjunt de les dues terceres parts de les Corts”
És evident que la voluntat expressada al Projecte de Reforma de l’Estatut és la de modificar la Llei Electoral Valenciana (LEV) i, més concretament, la de redactar una nova Llei. S’afegeix a açò l’opinió expressada per alguns juristes que troben clars fonaments jurídics pels quals el text estatutari, cas d’aprovar-se, entraria en contradicció amb la vigent Llei Electoral Valenciana. Això, fins i tot, podria afectar a la legalitat de la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques celebrades amb el nou Estatut en vigor però seguint els criteris de la LEV de 1987, especialment en allò que fa referència a l’article 12 de la LEV que diu: “a) Les candidatures que no hagen obtingut si més no el 5% dels vots emesos la Comunitat Valenciana no es tenen en compte”.
En esta nova LEV, que s’hauria d’aprovar per 2/3 de les Corts Valencianes, hauria d’atendre necessàriament els criteris democràtics de participació, igualtat i pluralisme. De les 52 compareixences que va fixar la pròpia Comissió Parlamentària de Reforma de l’Estatut, pràcticament la totalitat de les organitzacions patronals (Associació Valenciana d’Empresaris, L´Empresarial, PYMEV..) sindicals (UGT, CC OO, Intersindical Valenciana) universitàries (universitats de València, d’Alacant, Politècnica de València) polítiques (EUPV, BLOC, UV), la Sindicatura de Greuges, així com els experts en dret consultats (Manuel Alcaraz, Lluís Aguiló, José Asensi, Manuel Martínez Sospedra, Vicent Franch, Vicent García Edo) es van mostrar partidàries de l’eliminació de la barrera del 5% per injusta i antidemocràtica.
En una enquesta d’octubre del 2003 encarregada per la Generalitat Valenciana, un 53,1% de les persones que es mostraven favorables a la reforma de l’estatut van assenyalar que la rebaixa del 5% al 3% en el sistema electoral valencià era desitjable per permetre l’entrada dels partits minoritaris en Les Corts valencianes. Un percentatge que superava en quasi 3 punts el percentatge favorable a introduir la facultat de dissolució anticipada de les Corts que tant ha interessat al PP i al PSOE.
Per tot açò el sistema electoral que emanarà de la nova Llei Electoral Valenciana que preveu el nou Estatut d’Autonomia hauria de seguir els següents principis:
1) Un sistema electoral que complisca el principi constitucional del vot igual.
2) Un sistema electoral que traduïsca una millor proporció de la població de les circumscripcions amb la distribució d’escons atribuïts a cada circumscripció.
3) Un sistema electoral que atenga al principi de proporcionalitat constitucional mitjançant la introducció d’una fórmula electoral de proporcionalitat més inequívoca, que millore la ràtio vot/escons de les candidatures concurrents.
La LEV actual exigeix haver obtingut almenys el 5% dels vots emesos en el País Valencià. Es tracta d’una fórmula que limita el pluralisme i entronitza l’efecte guillotina en el sistema valencià de partits, com han posat de manifest el conjunt de resultats alternatius que s’haurien donat en Les Corts valencianes si s’hagueren utilitzat modalitats de clàusules de tancament menys oneroses, com succeeix en els sistemes electorals actuals de la majoria de les comunitats autònomes.
És per tot el que s’ha exposat que demanem que aquest ajuntament, com a representant de la pluralitat política del nostre municipi, es manifeste sobre este assumpte i per això proposem al Plenari de l’Ajuntament l’adopció dels següents:
A C O R D S :
Primer.- L’ajuntament d’Alboraia considera que, per tal d’adaptar la legislació electoral valenciana a la voluntat implícita del nou text estatutari i amb l’objectiu d’evitar les contradiccions legals, més que probables, que podrien posar en perill futures conteses electorals a les Corts Valencianes, s’aborde de forma immediata posterior a l’aprovació del nou Estatut la redacció d’una nova Llei Electoral Valenciana que ajuste els processos electorals a allò explicitat al nou text estatutari.
Segon.- L’Ajuntament d’Alboraia considera que, en atenció a criteris de participació, igualtat i pluralisme, s’ha d’eliminar qualsevol referència a cap barrera electoral en la nova Llei Electoral Valenciana, i que en tot cas s’ajuste la LEV a allò que disposa la LOREG, que determina una barrera del 3% dels vots emesos a cada circumscripció electoral.
Tercer.- L’Ajuntament d’Alboraia acorda comunicar els presents acords al President de la Generalitat Valenciana, als Grups Polítics de les Corts Valencianes, del Congrés dels Diputats i del Senat, i a les direccions nacionals dels partits polítics.
Alboraia, a 25 de maig de 2006.
Moció rebutjada per l’Ajuntament Ple
Francesc Navarro i Zarzo, en nom i representació del grup municipal Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda d’Alboraia, presenta al PLE de l’Ajuntament d’Alboraia per al seu debat i aprovació, la següent, MOCIÓ:
L’Estat Espanyol és considerat modèlic pel seu sistema de transplantaments de òrgans, tant per l’organització com per la quantitat de transplantaments i donacions .
Malgrat això hi ha alguns tipus de transplantaments en què la situació seria millorable. Ens referim a la quantitat de donants potencials de mèdul·la ossia, hem de dir que aquest tipus de donació es fa en donants vius, i a la donació de sang de cordó umbilical. En el primer cas, segons la Fundació Internacional Josep Carreras, els donants de mèdul·la per cada 1000 habitants a l’Estat Espanyol són 1’35 quan a Alemanya són 30’77, a Estats Units 14’87 o al Regne Unit 14’87. En el cas del cordó umbilical les unitats de sang de cordó umbilical per cada 1000 habitants són 0’50, quan a Australia són 0’74 o a Bélgica 0’95.
En el cas de la donació de sang de cordó umbilical és important indicar que si es potenciara la seua recollida simplement s’estaria aprofitant una cosa que es perd (cordó umbilical dels nadons que naixen en els hospitals).
El BLOC D’ALBORAIA demana:
1.- Que l’Ajuntament d’Alboraia sol·licite a la conselleria de Sanitat que potencie la captació de donants de mèdul·la i l’extensió a tots els hospitals de la xarxa pública valenciana de la recollida de cordó umbilical. Això representaria que la Conselleria equipara tècnicament a tots els hospitals perquè poguera recollir la sang de cordó umbilical i informara a les futures mares de la possibilitat de la donació.
2.- Que l’Ajuntament d’Alboraia adrece aquesta moció a la Conselleria de Sanitat, per ser l’administració sanitària que té les competències en territori valencià.
3.- Que l’Ajuntament d’Alboraia adrece el mateix escrit al Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) i a la Fundació Internacional Josep Carreras (C/Muntaner 383, 08021 Barcelona)
Any 2006
Moció aprovada per l’Ajuntament Ple
Carmen Ochoa, regidora del PSOE en l’Ajuntament d’Alboraia, en representació del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda i a l’empara dels articles 91.4 i 97.3 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals de 1986, presenta al Ple Ordinari de febrer de 2006, per al seu debat i aprovació, la següent MOCIÓ:
Amb motiu de la celebració del dia de la dona el 8 de març i del 75 aniversari de la concessió del dret al vot de la dona a l’Estat Espanyol.
La lluita per la concessió del vot femení al llarg de la història ha sigut llarga i plena de dificultats. En aquest context, l’1 d’octubre de 1931, les corts republicanes van aprovar l’article de la constitució que concedia el dret del vot a les dones en l’Estat Espanyol.
Aquesta aprovació parlamentària constitueix una fita històrica per a la lluita pels drets de les dones. Els països que van aprovar mesures paregudes abans de 1931 van ser molt pocs, 11 (Nova Zelanda, Austràlia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Regne Unit, Estats Units d’Amèrica, Holanda, URSS, Austria, Polònia, Txecoslovàquia, Suècia i Sudáfrica).
ACORD
1. Per la importància de la data que l’Ajuntament d’Alboraia commemore aquest esdeveniment històric.
2 Que en les pròximes rotulacions de carrers s’utilitzen els noms de les 2 diputades presents Victòria Kent i Clara Campoamor en les corts l’1 d’octubre.
Alboraia, 23 de febrer de 2006
MOCIÓ APROVADA PER L’AJUNTAMENT
Francesc Navarro i Zarzo, en nom i representació del grup municipal Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda d’Alboraia, presenta al PLE de l’Ajuntament d’Alboraia per al seu debat i aprovació, la següent, MOCIÓ:
La llibreria 3 i 4 de València va ser l’escenari de l’atac d’un grup d’encaputxats la vesprada del passat divendres. És una mostra de la violencia d’uns individus antidemocràtics i violents que només saben respondre davant de les persones que són diferents a ells amb la violència i la irracionalitat.
El BLOC D’ALBORAIA demana:
1.- Que l’Ajuntament d’Alboraia condemne clara i explícitament aquest fet lamentable, trasllade la seua condemna a la llibreria 3 i 4 i inste al Consell i a la Delegació del Govern a València a la persecució policial, judicial i legal d’aquests fets delictius que en moltes ocasions queden impunes.
MOCIÓ APROVADA PER L’AJUNTAMENT
Any 2004
El Bloc d’Alboraia, mitjançant la regidora Àngels Belloch, ha denunciat que el Projecte de Reforma Interior (PRI) del sector UE-2 Port Saplaya presenta nombroses incongruències i defectes. A més, va ser aprovat a finals de juliol i exposat a informació pública durant agost. “Han volgut fer-ho amb agostitat i al·levosia”, ha dit.
És per aquests i altres motius pel que el Bloc ha demanat la retirada del projecte exposat al públic, que es revise prèviament el Pla General per al compliment de la LUV, que s’aclarisca de manera específica si es tracta d’un PRI amb reclassificació de sòl o no, i que es complisca la Sentència 115 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Aquest sector correspon al lloc que actualment ocupa el centre comercial Alcampo, en primera línia de costa. Els terrenys, a finals de juliol, foren requalificats de sol terciari a residencial, en una de les majors operacions urbanístiques dels darrers temps que ha conegut Alboraia.
D’altra banda, “el projecte suposa un increment de població significatiu i no han estat calculats i justificats els serveis necessàries per a la nova població: abastament d’aigua potable i suficiència de la xarxa d’abastiment; evacuació d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram i suficiència de capacitat de la xarxa; i evacuació de pluvials”.
Les al·legacions presentades per la regidora del Bloc també denuncien que el projecte presentat no resol l’excès de volumetria existent a Saplaya reconegut per la Sentència número 115, de 28 de gener de 2002, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. En ella es diu que per a la volumetria construïda, manquen zones dotacionals i verdes, a més de què existeix un efecte pantalla front la mar “superior a las peores etapas del desarrollismo”.
El Bloc Nacinalista Valencià d’Alboraia també critica que es pretén crear un viari i un aparcament soterrat 2.60 metres sota el nivell de la mar, però no està prevista la reposició del servei de desguàs d’una séquia-col·lector que evacua pluvials i que discorre per la zona. D’altra banda, la zona està afectada pel risc d’inundabilitat. Per tant, en compliment del PATRICOVA, cal fer un estudi d’inundabilitat que justifique la viabilitat de la proposta front a aquest risc tot preveient, en el seu cas, les mesures correctores adients.
L’estudi de paisatge no ha tingut en compte l’entorn del projecte, i així, s’ha dissenyat un espai com si estiguera aïllat. Resulta particularment inadequat que els edificis més alts es situen vora l’entorn de l’Ermita dels Peixets i la desembocadura del Barranc de Carraixet. Una altra de les mancances que ha detectat el Bloc és que la documentació presentada pel PP resulta contradictòria ja que segons quin document es consulte es reclassifica sòl o no, qüestió essencial per tal de poder conèixer el contingut real de la proposta.
El Bloc d’Alboraia ha presentat a l’Ajuntament d’Alboraia aquest matí més de 300 signatures de veïnes i veïns d’Alboraia com a protesta per l’enderrocament de l’escola de Santa Bàrbara, construïda en la II República. L’enderrocament va ser dut a terme el divendres 21 de juliol per part de l’equip de govern del PP, el qual va ordenar que es tiraren a terra malgrat que s’estava duent a terme una campanya de replega de signatures per tal que les escoles es rehabilitaren. La regidora del Bloc, Àngels Belloch, ha declarat que l’enderrocament és “una mostra del comportament del PP d’Alboraia, que es mostra com una apisonadora amb el seu alcalde al cap, Manuel Álvaro, que en aquest cas ha destrossat una part del patrimoni d’Alboraia”.
Belloch: “la replega de firmes estava duent-se a terme abans de l’enderrocament, i la nostra obligació moral era entregar les signatures, malgrat que ja s’ha enderrocat l’edifici, per a demostrar que hi ha veïns i veïnes que no estan d’acord amb l’enderrocament i per agrair l’ajuda que ens han donat en la recollida de signatures”. En total s’ha presentat 338 signatures.
“Ara sabem que l’únic motiu que ha tingut el sr. alcalde per a ordenar l’enderrocament és contentar al Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xufa de València, és a dir, una entitat privada”, ha dit Belloch, qui ha insistit en què encara donant-li una seu a aquesta entitat podria haver-se tractat de restaurar l’escola de la II República.
El Bloc, a més, ha destacat que l’informe de l’arquitecte, en data 17 de juliol, diu textualment “Ante la imposibilidad de aumento de la ocupación de la parcela, se procede a añadir en vertical la superficie mediante una nueva planta… siendo necesario para ello la demolición del edificio existente”. És a dir, el PP el que vol, a més, és augmentar la superficie construïda en la parcel·la, augmentant la volumetria.
El Bloc d’Alboraia ha realitzat una campanya en els mitjans de comunicació des de maig i ha recollit signatures en contra de l’enderrocament de les escoles de Santa Bàrbara. A més a més aquesta agrupació política va presentar una moció on demanava la commemoració del 75 aniversari de la 2ª República i que incloïa el manteniment de les escoles com a un testimoni d’aquell moment històric. Aquella moció va ser votada favorablement per tots els partits polítics de la corporació llevat del Partit Popular que al tenir la majòria absoluta va impedir l’aprovació de la moció.